Bruno Oro, actor de Polonia i convidat a les Jornades Blanquerna!

El Navegador

Un navegador web o browser es una aplicación software que permite al usuario recuperar y visualizar documentos de hipertexto, comúnmente descritos en HTML, desde servidores web de todo el mundo a través de Internet. Esta red de documentos es denominada World Wide Web (WWW). Los navegadores actuales permiten mostrar o ejecutar: gráficos, secuencias de vídeo, sonido, animaciones y programas diversos además del texto y los hipervínculos o enlaces.


Mozilla Firefox, un navegador web en modo gráfico

I els premiats de les jornades van ser...

Només hem de tenir por de la por...

Aprovechando las XII Jornadas de Comunicación Blanquerna, el pasado martes, los alumnos de dicha facultad recibieron a Pere Arquillué (actor) y Natxo Tarrés (cantante del grupo musical Gossos ) para que realizaran una pequeña charla titulada “ Només hem de tenir por a la por”. La conferencia estuvo moderada por la periodista, de el Periódico de Catalunya, Cristina Buesa.
Pere Arquillué dirigió el miedo hacia la puesta en escena. El Teatro siempre ha de cumplir un ritual: crear una expectativa que desembocan en emocionas estas en opiniones o reflexiones. Si este pequeño ritual no se cumple, el actor afirma sentir un profundo miedo. Además, todos los artitas en determinados momentos están comprometidos con una función o espectáculo determinado y por tanto “ exige estar al día siempre y que no se comentan fallos delante del público” afirma Pere. Uno de los miedos que más teme el actor catalán, y que es muy común en su profesión, es quedarse en blanco en directo delante de sus espectadores.
Los dos artitas (Natxo Tarrés y Pere Arquillué) estan deacuerdo en que los miedos en su profesión y encima del escenario son paralelos a los miedos de la vida real.” Si no sintiéramos miedo no seriamos personas normales” afirma Natxo.

Por otro lado, El cantante manresano expuso que cualquier persona que está, cada día, creando expuesta al público, tiene miedo. “ El miedo está en que dirán, en si gustara lo que hago, o como compongo los temas” afirma Natxo.
Gossos siempre se ha caracterizado por crear temas que describen vivencias y opiniones de algún miembro del grupo, por tanto, Natxo dice tener miedo que algún día el público no acepte sus letras ni sus opiniones.
Para finalizar su intervención, el cantautor catalán repasó una extensa lista de cosas que pueden causar miedo.

Homenatge als mítics del cinema de terror. Per Joan Prat

En la conferència del dimecres 14, a la Faccultat de Comuniació Blanquerna, els critics de cinema Jose Maria Latorre i Antonio José Navarro van retre homenatge als mites classics del terror i van explicar els inicis del genere. Els dos critics espanyols van fer mencionar a Dracula, Franquestein i El Home llop com les tres grans obres que representen per complet l’escencia dels mites classics. La inspiració literaria va ser decisiva a l’hora d’anar configurant les característiques del génere, destacant les grans aportacions de Bram Stoker (Dràcula), Mary Shelley (Frankenstein), i els relats de Arthur Conan Doyle, Robert Stevenson, etz. Nosferatu, el vampir (Nosferatu, eine symphonie des grauens, 1922), del gran Friedrich Wilhem Murnau, que es (segons Latorre) la primera gran película de terror clàssica, era una adaptació de Dràcula de Bram Stoker, que destaca per la creació d’un clima opressor on la mort pot gairebé respirar-se, i per una sensació profunda d’inquietut..El 1910 es va rodar el primer Frankenstein, dirigit per Searle Dawley i amb producció de Thomas Alva Edison. El primer home llop data de 1913, The werewolf, dirigida per Henry McRae. L’epoca daurada del cinema de terror van ser els anys trenta, en la que es van fixar les bases del cinema de terror amb les grans adaptacions de la productora Universal, artifex de la trinitat d’obres citades anteriorment. Els mites de Drácula i Frankenstein ja s’havien popularizat en versions teatrals, des d’on van passar a la pantalla entre la curiositat, el “morbo” i la incalculable atracció popular. Respecte a l’Home llop, tot i tenir una tradició literaria que es remunta a l’antiguetat classica, encara no havia triomfat en la cultura popular com la del vampir ni en la mitologia comú com Franquestein. La novia de Frankenstein (Bride of Frankenstein, Universal,1935) es la primera continuació directa d’un dels grans títols, El doctor Frankenstein (Frankenstein, 1931). La película, en la que es van invertir quatre-cents mil dolars i quaranta -sis dies de rodatge, va significar el tret de sortida per les múltiples continuacions que va rodar la mítica productora durant el seu cicle mitic de terror (anys trenta).

Mines antipersona. Per Joan Prat

Acrualment hi ha prop de 90 millons de mines sense desactivar repartides en més de 80 països (la majoria a l’Àfrica). Cada any, entre 15000 i 20000 persones són victimes del abast destructiu d’aquesta arma, que no distingueix entre combatants i població civil. El més preocupant i trist de l’assumpte es que els països del primer món, creadors i principals productors i exportadors de les mines antipersona arreu del món no han pres suficients measures per pal·liar aquest greu problema, que afecta majoritariament als països tercermundistes o en vies de desenvolupament. L’objectiu principal de la mina no es matar, sinó incapacitar o ferir greument a les seves victimes, per això s’activen per pressió d’un pes molt lleuguer (a partir de 3kg). Tot i que hi ha 350 models diferents de mines, la més freqüent es la mina explosiva, que s’activa quan es trepitjada, produïnt com a conseqüencia l’amputació del peu o de la cama amb que la víctima l’ha trepitjat i lesions greus a l’altra cama, als genitals i fins i tot als braços. Altres models freqüents són les mines industrials, com l’anomenada mina “papallona”, que són llençades des dels avions, o les mines no industrials (molt presents a Colòmbia), artefactes explosius que causen cremades de segon i tercer grau, sordera i seguera. Altres com les anomenades MUSE (munició de dispersió sense explotar que segueix activat després d’ alguna guerra; per exemple, projectils i granades) tenen una capacitat de devastació de 400 metres quadrats. Més d’una decada després de la guerra, la presència de mines a carreteres, camins i camps de cultiu, es una amenaça constant per a la població perque impedeix la tornada a la normalitat i el desenvolupament socio-econòmic del país. Hi ha unes 33 millons d’unitat de munició de dispersió al món, que afecten principalment als països sud-asiàtics i africans. Al sud-asiàtic el protagonisme es pels EEUU, que va deixar minat el Vietnam i l’Irak, metre que a nombrosos països de l’Àfrica, el causant de la presència massiva d’aquest artefacte van ser les terribles guerres que es van desenvolupar al continent al llarg dels anys noranta, on les superpotències van deixar a a la seva sort a la població civil, i no van fer res per pacificar els conflictes entre diverrses ètnies. A més, tambés són culpables de permetre el procés d’armament dels exèrcits africans, ja que la major part del’arsenal utilitzat provenia de l’antigua i desapareguda URSS i havia esta de manera totalment il·legal. A Colòmbia, el país amb més víctimes de mina antipersona l’any passat, el nombre de mines va en augment, el que demostra una falta de voluntat del govern, que no té interés nni implicació per acabar amb el problema, i a la vegada també demostra una falta de compromís internacional. El 1997 es va firmar el Tractat d’Ottawa, un projecte ratificat per 151 països que prohibeix la fabricació, el comerç, l’ús, l’exportació de les mines aixì com la destrucció de les existencies d’aquest armament. Tot i que amb aquest projecte s’han aconsegyuit destruir 70 millons de mines, es necesari i urgent un acord a nivell internacional i una voluntat ferma i constant dels països desenvolupats per acvabar amb aquesta arma genocida. Es imprescindible que els països benestants aportin injherencia humanitaria (centres i programes de cures i reabhilitació dels supervivents i ajuda economica als països més afectats: aportar recursos a les zones devastades i sobretot en tasques de desactivació, que són molt cares: mentre el preu d’activació d’una mina es de entre 3,5 i 11,5 euros, desactivar-la en costa més de 1000.

Article de les Jornades Blanquerna

Article esrit durant les jornades Blanquerna al llarg de la taula rodona '"Horitzó TV" :

Horitzó tv és un projecte que ens apropa al que poden ser les noves comunicacions televisives. Ens presenta models de televisió alternativa de tot el món basats en la interacció entre espectador i usuari. Això s'aconsegueix gràcies al GISS (Global Independent Streaming) que ens permet fer televisió des de casa. Alguns dels seus avantatges respecte la televisió con
vencional, són que ens permet un feedback entre emissor i receptor i no esta sotmès a la tirania de la publicitat. El que es vol aconseguir és que ràdios i televisions siguin de la comunitat i estiguin gestionades directament per col·lectius socials que les utilitzin segons els seus interessos i com a mitjà de denúncia. Del 24 de Gener a l'1 d'abril de 2007 se celebra una exposició d'Horitzó Tv a La Capella, que contarà amb l'assistència de reconeguts sociòlegs, periodistes i artistes.

Per Daniel Vivancos Bermejo

Literatura, vacuna o serum contra la por?

Aquest article correspon a una de les conferencies de les Jornades Blanquerna de Comunicació, que tenien com a tema central la por.

"

Màrius Serra, Andreu Martín i Marcos Ordoñez reflexionen sobre la por creativa en les jornades de portes obertes de la Universitat Ramon Llull.

Dimecres 14 de març s'ha celebrat un dels actes que obria el segon dia de les Jornades de portes obertes de la Universitat Ramon Lull celebrades a la Facultat de Comunicació Blanquerna.La conferencia titulada " La literatura, vacuna o sèrum?" que ha reunit a reconeguts escriptors i periodistes com Màrius Serra, Marcos Ordoñez i Andreu Martín, ha fet un repàs a les pors amb les que s'enfronten els escriptors durant la creació d'una obra. Tots han coincidit en que la por a la pàgina en blanc és la més habitual, així com a l'entropia, a una realitat canviant que no pot ésser controlada i que provoca en nosaltres una gran incertesa. Al final de la xerrada s'han tractat temes com la manipulació informativa i l'excés d'informació, que han donat peu a un debat sobre la llibertat expressiva que permet un mitjà com la literatura, encara no tant mediatitzat com la premsa i la televisió. Andreu Martín ha conclòs dient: " la literatura és l'obra d'art sobre la qual projectem les nostres pors, i d'alguna manera, això ens allibera".

"

Per GEMMA MINGUILLÓN