Per què ens agrada la por?

Darrere d'aquest inquietant títol es presenta Xavi Rubí, responsable de marketing de Nostro Films com a moderador de la conferència. A la seva esquerra s'asseuen els convidats a la conferència, Àngel Sala, crític cinematogràfic i director del Festival Internacional de Cinema de Catalunya-Sitges i Luna, directora de cinema.
Ha sigut una xerrada entretinguda sobretot per part de Sala, que ha fet un breu recorregut històric sobre cinema de terror (cinema expressionista alemany d'entreguerres, l'Universal americana, la Hammer britànica...), fent gala del seu coneixement cinematgràfic. La teoria l'aportava Sala i la pràctica la directora de cinema Luna, que va intervenir en menor grau, parlant de les seves experiències cinematogràfiques com a directora de pel·lícules amb repartiment internacional com Val Kilmer o Vincent Gallo.
Ambdós coincideixen en afirmar que el cinema de terror ja no és marginal com ho va ser en èpoques passades. Sala considera que tot i la saturació de material audiovisual encara podem trobar alguna pel·lícula de terror que ens ho faci passar malament. D’altres vegades també passa que pel·lícules d’altres generes continguin elements de por com poden ser aquest any, Apocalypto de Mel Gibson o 300.
Luna destaca que l’atemoreixen les pel·lícules que toquen elements de por més propers i reals, no pas films de grans pressupostos amb monstres i extraterrestres.
Sala afegeix que són els elements més quotidians com la foscor, allò desconegut o la por els que són més efectius.
A la pregunta de si manca originalitat en el cinema de terror actual, la jove directora confia en que encara hi ha bones idees i innovacions. Sala remarca que el fenomen dels remakes ha estat lligat sempre en el cinema.
Sala puntualitza que el cinema que fa uns anys seria de sèrie B avui dia és interpretat per grans estrelles de Hollywood i amb grans pressupostos.
Sala aposta pel cinema de terror espanyol al·legant que a fora del país, aquest es veu amb menys prejudicis. Destaca les grans figures com Jesus Franco, Paul Naschy o Gonzalo Suárez reconeixent que han fet més coses bones de les que la gent creu. Sala acusa al cinema de terror espanyol de tímid, de no tenir l'empenta que potser tenen en altres països. Sala li llença així un petit avís a Luna perquè ella mateixa havia definit el seu film dins el gènere de thriller psicològic i no de terror com Sala ho demanava. Per acabar ambdós van parlar breument de les seves expèriences cinematogràfiques.